Els estàndards de bellesa
Perfectes, alts, cabell abundant, dents blanques, llavis carnosos, prims, músculs marcats, pell sedosa, sense defectes. Així és com la societat vol fer-nos creure que hem de ser tots. Els estàndards de bellesa cada vegada ens empenyen a desitjar la perfecció, però ens preguntem, fins a quin punt és acceptable?
Aparentment aquesta pressió s’exerceix en la seva majoria sobre les dones. Són empeses a tenir les mesures perfectes, una pell sense marques i un cabell sedós. Tanmateix, els homes també són pressionats a ser versions humanes dels Déus grecs. I pots arribar a pensar que estem assenyalant un estil de vida saludable, amb alimentació sana i exercicis per aconseguir cossos bonics i atlètics. Però no es tracta d’això. Critiquem obertament quan les grans marques, de qualsevol sector, donen a entendre que, si no tens característiques perfectes, no encaixes.
La pressió de la societat
Les pressions que imposa la societat s’ han incrementat, producte de la globalització, de l’ abast dels mitjans de comunicació digitals i la importància que van guanyar les xarxes socials. La tendència és mostrar una vida envejable, un cos perfecte i el millor rostre, per així aconseguir la major quantitat de seguidors i likes, alimentant l’ego de tots.
El resultat de tota aquesta pressió, és una societat plena de complexos i inseguretats. Els complexos encorreixin emocions i idees reprimides, associades a les experiències de la persona. Aquestes idees inconscients pertorben el comportament del subjecte i influeixen sobre la seva personalitat i per tant en el seu comportament. Per exemple, una persona que està acomplexada amb el seu cos, evita anar a la platja, encara que li encanti el mar, en el cas de les persones que pateixen d’alopècia, eviten socialitzar en general, per temor a ser objecte de burles.
En el fons, tots tenim complexos, però, la clau és tractar els traumes que els produeixen i superar a poc a poc els temors fins a sentir-nos lliures. Sabem que la pressió és cada vegada és més greu, més forta, més tangible, no només pel món i el consumisme, sinó també pel nostre entorn més proper, amics, familiars i companys de feina, que ens revisen de dalt a baix i encara que les persones que ens vulguin, no van a criticar-nos, sempre ens trobarem amb el “xistós” que ens pregunti per què estem calbs tan joves o que han notat que pugem de pes.
Com afrontar els complexos
El que podem recomanar-te, és que, si vols ser una persona conscient que no es deixa controlar pels seus complexos, el primer que has de fer és explorar l’origen d’aquests i determinar si tenen solució. De vegades, és difícil evitar que surtin a relluir, però sí que els pots restar importància i, per tant, no dedicar tant de temps de la teva vida a lidiar amb ells.
Evita la negativitat, no et sentis amenaçat, culpat o etiquetat per ser d’alguna manera. De vegades sembla que tot està confabulat per fer-te sentir inferior però no és així. Si tu controles la teva existència, res ni ningú et pot tirar a terra. Recupera la confiança en tu mateix. Si hi ha alguna cosa de tu que no t’agrada i pots canviar-lo, fes-ho, però només perquè millorar aquest aspecte et farà sentir bé amb tu mateix. És molt important que tu t’acceptis tal qual ets, la teva autoestima és una cosa que has de cuidar sempre. Busca primer agradar-te a tu i per últim als altres.
Si vols canviar, revisa primer si és totalment necessari, és possible que això que t’està causant un complex, en realitat no és tan greu. És millor que dediquis temps a proposar-te a canviar i buscar les millors solucions, que sentir-te malament i complir amb aquests estàndards de bellesa. Si pateixes d’algun complex per tenir alopècia, com l’hem esmentat en altres ocasions, en primer lloc, has de considerar si realment representa un problema per a la teva autoestima. Si és així, llavors plateja quines són les opcions que tens, per determinar quina és la que més s’adapta a les teves necessitats i estil de vida, però buscant sempre la teva millor versió per agradar-te a tu mateix. Recuperar la teva confiança és només qüestió de decisió, constància i fer el pas definitiu. A dalt aquest ànim!
Més de 10 anys d’ experiència.
